CIUTAT

Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,
el castell al cim, el riu, les sèquies,
l'alegria dels bars, l'alegria del vi,
els besos ebris, fugissers, com l'escuma,
l'atzur del cel sota els àlbers del riu...
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa
més enllà de persones i objectes em fuig,
alguna cosa molt meva, un vent íntim
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.

 

Dolors Miquel ens expressa, en aquest poema, la enyorança i l’estima que sent per la seva ciutat, on probablement ha passat molt anys agradables de la seva vida i d’alguna manera hi té un record especial. Enuncia també, que tot hi així sent quelcom que no pot expressar que li impedeix recordar alguna cosa.

L’he escollit perquè m’ha semblat un poema entranyable i molt personal.