LOS HÒMENS
Los hòmens que tenen por
són com los gossos porucs:
et mosseguen amb agror
sense fer ni dos lladrucs.
Molt prisumir lo gallet
d'anar sobrat de gallines,
i encabat dins lo llitet
no sap moure les pitxines
He escollit aquest poema ja que tracta un tòpic, però un tòpic molt real. Tracta els homes com a gènere , però segons el meu punt de vista es aplicable als homes com a espècie. El què diu d’ells és que quan un home tem alguna cosa, es converteix en un ésser perillos ja quea ctúa des de l’incoscient, i en conseqüència no t’en pots fiar ja que desocneixes la seva reacció. Tmabé fa referencia a que se sol presumir del què no es té
1 comentario
Cristina -