Dolors Miquel

Dolors Miquel

Dolors Miquel va néixer a Lleida l’any 1960. Als 6 anys, segons diu, va descobrir el paradís de l’escriptura. Així ho expressa: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l’efecte que produïren les paraules sobre mi.

Un fet que marcà d’una manera important la seva escriptura va ésser la manca d’interès cultural de la seva família. Dolors Miquel diu: La meva família era un lloc on l’art i la cultura eren completament inexistents i on no tenien ni cabuda ni importància ni llibres, ni discos, ni pintura, ni teatre, ni cine, ni folklore, ni dansa.., ni res que s’hi assemblés.

LOS HÒMENS

Los hòmens que tenen por
són com los gossos porucs:
et mosseguen amb agror
sense fer ni dos lladrucs.

Molt prisumir lo gallet
d'anar sobrat de gallines,
i encabat dins lo llitet
no sap moure les pitxines

He escollit aquest poema ja que tracta un tòpic, però un tòpic molt real. Tracta els homes com a gènere , però segons el meu punt de vista es aplicable als homes com a espècie. El què diu d’ells és que quan un home tem alguna cosa, es converteix en un ésser perillos ja quea ctúa des de l’incoscient, i en conseqüència no t’en pots fiar ja que desocneixes la seva reacció. Tmabé fa referencia a que se sol presumir del què no es té

CIUTAT

Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,
el castell al cim, el riu, les sèquies,
l'alegria dels bars, l'alegria del vi,
els besos ebris, fugissers, com l'escuma,
l'atzur del cel sota els àlbers del riu...
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa
més enllà de persones i objectes em fuig,
alguna cosa molt meva, un vent íntim
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.

 

Dolors Miquel ens expressa, en aquest poema, la enyorança i l’estima que sent per la seva ciutat, on probablement ha passat molt anys agradables de la seva vida i d’alguna manera hi té un record especial. Enuncia també, que tot hi així sent quelcom que no pot expressar que li impedeix recordar alguna cosa.

L’he escollit perquè m’ha semblat un poema entranyable i molt personal.