Tal com brau que se'n va fuit pel desert

Per estrenar el bloc m'agradaria publicar un poema, que sempre m'ha agradat molt, d'Ausiàs March. Aquest tracta el tema de la timidesa de l'amant; és comparat amb un bou deshonorat per un semblant que l'ha reptat.

Si com lo taur se’n va fuit pel desert 
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força 
per destruir aquell qui l’ha desert, 

tot enaixí em cové llunyar de vós, 
car vostre gest mon esforç ha confús; 
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

 

(Versió moderna, per Joan Fuster)

Tal com el brau que se’n fuig pel desert 
quan és vençut pel seu semblant que el força, 
i ja no torna fins que ha recuperat la força 
per destruir aquell qui l’ha ofés, 

així em cal a mi allunyar-me de vós, 
car el vostre gest ha confós el meu coratge; 
no tornaré fins que haja del tot arrancat de mi 
la gran por que m’impedeix de ser feliç.

 

Ambre,