Joan Oliver, narrador, dramaturg, poeta, traductor i periodista, pren el pseudònim poètic de Pere Quart. Al 1899 va néixer, en el si d’una destacada família burgesa industrial, a Sabadell. De caràcter inquiet i rebel, inconformista amb els codis socials burgesos, va mantenir una forta amistat amb altres joves sabadellencs com ara Francesc Trabal i Armand Obiols, amb qui va formar el Grup de Sabadell. Un grup caracteritzat pel rebuig de la burgesa i una intenció provocadora cap a la societat del moment. A partir del 1923, Joan Oliver va escriure poemes i petits contes al Diari de Sabadell però no va ser fins al 1934, amb l’aparició del seu primer poemari, Les decapitacions, que firma amb el pseudònim Pere Quart. Durant la guerra Civil es va comprometre amb el bàndol republicà. Va ésser nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans i Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A va ser cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social.Tornà de l’exili, primer a França i més tard a l'Amèrica del Sud, al 1948. Va viure uns anys molt amargs, degut a la repressió franquista. El 1960 aparegué la seva obra més emblemàtica Vacances pagades. Una obra escèptica i sarcàstica on es mostra el seu compromís amb la realitat social i política. L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Segarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutja la Creu de Sant Jordi. És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes. El seu primer recull poètic, Les decapitacions (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada i escèptica.
Imatge: Desembre 1939. Camí de l'exili. Vaixell Florida, destinació: Buenos Aires. Joan Oliver (al mig de l'última fila) amb els germans Trabal, Xavier Benguerel, Cèsar August Jordana, Domènec Guansé, entre altres.
Ambre,
