Joan Oliver
En l’article “Candilejas agónicas”, que apareix a la revista Destino, revista que va tenir un paper molt important durant la dictadura; Joan Oliver, sota el pseudònim de Jonás, ens presenta un teatre en decadència; accentuant la posició del teatre català. Aquest, segons informa, es troba en un procés de decaïment degut, entre d’altres coses, a la forta influència del cinema, en concret el cinema nord-americà. Els grans directius de Hollywood condueixen uns vidents molt manipulables cap als seus productes, que són més comercials que no pas artístics, per tal de satisfer-los amb sensacions homogènies i col·lectives sense massa miraments. Jonás però, adopta una posició optimista davant aquest fet. Jonás ens mostra l’altre cara de la moneda, una cara petita si més no. Es tracta doncs, de la minoria. A aquesta minoria no li manquen els interessos artístics ni les intencions renovadores de la societat. Tenen ganes i empenta per avançar i apujar la societat com diu: “Ellos, siguen siendo, la levadura del mundo”. Oliver conclueix amb una actitud optimista ideant plans de futur per a un proper teatre de qualitat que combateixi amb el tetre artificial que els acaparar.
