No quiero rosas
No quiero rosas, con tal que haya rosas.
Las quiero sólo cuando no las pueda haber.
¿Qué voy a hacer con las cosas
que cualquier mano puede coger?
No quiero la noche sino cuando la aurora
la hizo diluirse en oro y azul.
Lo que mi alma ignora
eso es lo que quiero poseer.
¿Para qué?... Si lo supiese, no haría
versos para decir que aún no lo sé.
Tengo el alma pobre y fría...
Ah, ¿con qué limosna la calentaré?...
Fernando Pessoa, en aquest poema, planteja una realitat: es tracta d’una actitud d’incertesa humana respecte a allò que desitgem. Pessoa doncs, fa palès al tòpic de voler el què no tenim, així mateix s’expressa la coneguda dita: Sempre veiem l’herba del veí més verda. Realment en sóm conscients d’aquesta actitud però la portem a terme irremeiablement i sense saber el per què. Pessoa ho expressa en aquest poema quan diu que vol roses però només les vol quan no n’hi hagi i finalment acaba amb el següents versos: Tengo el alma pobre y fría... Ah, ¿con qué limosna la calentaré?... On s’evidencia aquest tòpic.
Fernando Antonio Nogueira Pessoa, també conegut com el poeta del heterònims (personalitats dins de sí mateix), va néixer a Lisboa l’any 1888. Durant la seva joventut visqué a Durab, a Sudàfrica així que l’anglès va esdevenir la seva segona llengua amb la qual treballaria com a traductor en els seus primers escrits. Al 1914 s’inicià en la poesia utilitzant heterònims. Col·laborà en revistes de caràcter cultural com ara Orfeu (1915), Atena (1924) o Presença (1927). Va dur una discreta vida dedicada al periodisme, a la publicitat, al comerç i principalment a la literatura. Morí l’any 1935 a l’edat de 47 anys. Pessoa és un dels poetes amb més renom de la literatura portuguesa. Influenciat per Nietzsche va introduir al seu país corrents literàries com ara el Modernisme o el Futurisme.